Idioma -> castellano



IES Aurora Picornell - IES Son Ferrer - IES Politècnic - IES Porto Cristo -IES Llucmajor - IES Llorenç Garcías i Font - IES Josep Maria Quadrado

Contador Visites

free counters

IES Aurora Picornell

Telèfon 971 420029



carrer AMER 46



Palma de Mallorca



Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversos. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de juny del 2010

Fi

Vaig començar aquest blog pensant en un recull de temes relacionats amb el PQPI, i es va convertir en un popurrí d'artícles de diari, vídeos, música i algun que altre text meu. Potser això faci una mica més digestible la Lampisteria i Climatització Domèstica.

Voldria haver afegit molts més exemples de activitats pràctiques per fer al taller, més temes p. ex. com el de l'energia solar tèrmica, però no he tingut temps.

Penso que, amb els onze temes publicats, queda un material bàsic per donar la teoria del PQPI Lampisteria.

Espero que sigui de profit.

Gràcies per les col·laboracions rebudes dels altres professors de PQPI.



Paulino

dijous, 10 de juny del 2010

BALADA DE LA BICICLETA CON ALAS.

A los 50 años, hoy, tengo una bicicleta.

Muchos tienen un yate

y muchos más un automóvil

y hay muchos que también tienen un avión.

Pero yo,

a mis 50 años justos, tengo sólo una bicicleta.



He escrito y publicado innumerables versos.

Casi todos hablan del mar

y también de los bosques, los ángeles y las llanuras.

He cantado las guerras justificadas,

la paz y las revoluciones.



Ahora soy nada más que un desterrado.

Y a miles de kilómetros de mi hermoso país,

con una pipa curva entre los labios,

un cuadernillo de hojas blancas y un lápiz

corro en mi bicicleta por los bosques urbanos,

por los caminos ruidosos y calles asfaltadas

y me detengo siempre junto a un río

a ver cómo se acuesta la tarde y con la noche

se le pierden al agua las primeras estrellas.



2



Es morada mi bicicleta

y alegre y plateada como cualquier otra.

Mas cuando gira el sol en sus ruedas veloces,

de cada uno de sus radios llueven chispas

y entonces es como un antílope,

como un macho cabrío, largo de llamas blancas,

o un novillo de fuego que embistiera los azules del día.



3



¿Qué nombre le pondría, hoy, en esta mañana,

después que me ha traído,

que me ha dejado sin decírmelo apenas

al pie de estas orillas de bambúes y sauces

y la miro dormida, abrazada de yerbas dulcemente,

sobre un tronco caído?



Carlanco de los bosques.

Estrella voladora de las hadas.

Telaraña encendida de los silfos.

Rosa doble del viento.

Margarita bicorne de los prados.

Cabra feliz de las pendientes.

Eral de las cañadas.

Niña escapada de la aurora.

Luna perdida.

Gabriel arcángel.



La llamaré con ese frágil nombre.

Porque son sus dos alas blancas las que me llevan,

Anunciándome al aire de todos los caminos.



4



Yo sé que tiene alas.

Que por las noches sueña

en alta voz la brisa

de plata de sus ruedas.



Yo sé que tiene alas.

Que canta cuando vuela

dormida, abriendo al sueño

una celeste senda.



Yo sé que tiene alas.

Que volando me lleva

por prados que no acaban

y mares que no empiezan.



Yo sé que tiene alas.

Que el día que ella quiera,

los cielos de la ida

ya nunca tendrán vuelta.



Rafael Alberti.

Els calbs intel·ligents

Avui, na Pepa, una de les dones que fa neteja a l'institut, va contar una anècdota que em va semblar realment divertida.

Quan na Pepa era una nina, pensava que la calvície estava relacionada amb la intel·ligència, és a dir, que les persones es quedaven calbes perquè pensaven molt. Les persones calbes per tant havien pensat molt i eren molt sàvies. Però les seves pròpies dotes d'observació li varen mostrar que estava en un error amb la seva suposició, quan un familiar conegut per la seva falta de seny es va quedar calb.

Per altra part, aquesta anècdota mostra com en aquells temps es suposaven els homes més intel·ligents que les dones.

dilluns, 7 de juny del 2010

diumenge, 6 de juny del 2010

Cadena perpètua

No va ser fa tant que X, d'entre 30 i 40 anys d'edat, va decidir comprar un pis. Buscant-lo, va pensar en el de la cosina Mercè, o el de l'amic Joan, amples, amb els seus dos banys, ascensor, plaça de garatge i, qui sap, potser fins i tot piscina. Veritablement, la llar reflectia l'èxit dels seus propietaris.

Li va semblar que en Joan s'havia passat un poc deixant instal·lar un Jacuzzi en el terrat de l'adossat. Per molt, que na Maria, la dona de'n Joan, estigués embarassada. L'habitatge li va semblar ostentos a X, s'havien passat. "Va ser un capritx de na Maria" li havia confessat en Joan "ja saps, per a quan creixi el nen."

X va decidir que, com només compraria un únic pis en la seva vida, el seu pis que ja no deixaria fins a la mort, aquest hauria de disposar de tot allò que X pogués necessitar des del present fins al final.

L'ascensor era imprescindible, perquè algun dia llunyà possiblement tingués dificultat per pujar a peu les escales.
La plaça de garatge no era luxe, doncs a la ciutat hi havia poques zones en les quals resultava fàcil trobar aparcament.
L'altre dia visitant na Mercè, havia hagut de caminar 10 minuts del cotxe a l'edifici. Pobra Mercè, com ho faria ella, amb la compra i els nens?
Dos banys, més que res per les visites, donen tanta comoditat.
Dormitoris, més val que sobrin a que faltin. Tenint pis, no seria d'estranyar que aviat arribés família i havia d'haver espai per a tots.

Gràcies a Déu, aviat tindria el seu propi pis, sentia la il·lusió que li produïa prendre una decisió important en la seva vida.

En aquells temps, encara que el preu de l'habitatge era alt, els bancs ho posaven fàcil, massa fàcil potser, era un negoci molt temptador.

X va comprar el seu pis per a tota la vida i jo li vaig perdre el rastre.

Imagino a X en el seu pis, tota una vida, pagant mes rere mes la il·lusió que va tenir entre els 30 i 40 anys i no puc evitar pensar en cadena perpètua.

dissabte, 5 de juny del 2010

dimarts, 1 de juny del 2010

Lectura d'estiu

Les vacances d'estiu són a prop. Per a alguns, afortunats, temps de lectura.

Recomano:

La forja de un rebelde. (versió en castellà o anglés)

Autor: Arturo Barea.

L'original, escrit per Barea en castellà, es va perdre i va quedar la versió que la seva companya havia traduït a l'anglés "The forging of a rebel".

L'actual versió en castellà és, per tant, una traducció de la versió anglesa.

Per a qui estigui aprenent anglés, la versió anglesa pot ser interessant.


Olympia a mitjanit.


Autor: Baltasar Porcel.

Aquesta és forta. Mostra el costat fosc de l'ésser humà, passió, ambició, desenfrenament, sexe, intriga. Els debils sucumbeixen als emprenedors sense escrúpols. Ambientada a Mallorca principalment i a Islàndia, Porcel descriu magistralment diversos aspectes de la naturalesa humana.


El Jarama

Autor: Rafael Sánchez Ferlosio

Onze amics madrilenys decideixen passar un calorós diumenge de agost a la vora del Jarama. La narració flueix tranquil.la i cristal.lina com l'aigua del riu cap a un desenllaç dramàtic.

Per cert, a l'apartat de comentaris, podeu fer les vostres propostes de lectura.

El País, 31/05/10

Crisi i lleialtat.

La teva mirada

Quan aixequis la teva mirada al cel,
no oblidis les teves limitacions.

Quan baixis la teva mirada als peus,
recorda que serveixen per caminar cap al teu destí, que ets tú.

Quan la teva mirada recorri l'horitzó,
observa tot allò que dóna vida.