Idioma -> castellano



IES Aurora Picornell - IES Son Ferrer - IES Politècnic - IES Porto Cristo -IES Llucmajor - IES Llorenç Garcías i Font - IES Josep Maria Quadrado

Contador Visites

free counters

IES Aurora Picornell

Telèfon 971 420029



carrer AMER 46



Palma de Mallorca



Cercar en aquest blog

diumenge, 13 de juny del 2010

Vainica Doble






És massa bo per a no afegir-lo.

divendres, 11 de juny del 2010

Ramallet

Fi

Vaig començar aquest blog pensant en un recull de temes relacionats amb el PQPI, i es va convertir en un popurrí d'artícles de diari, vídeos, música i algun que altre text meu. Potser això faci una mica més digestible la Lampisteria i Climatització Domèstica.

Voldria haver afegit molts més exemples de activitats pràctiques per fer al taller, més temes p. ex. com el de l'energia solar tèrmica, però no he tingut temps.

Penso que, amb els onze temes publicats, queda un material bàsic per donar la teoria del PQPI Lampisteria.

Espero que sigui de profit.

Gràcies per les col·laboracions rebudes dels altres professors de PQPI.



Paulino

dijous, 10 de juny del 2010

BALADA DE LA BICICLETA CON ALAS.

A los 50 años, hoy, tengo una bicicleta.

Muchos tienen un yate

y muchos más un automóvil

y hay muchos que también tienen un avión.

Pero yo,

a mis 50 años justos, tengo sólo una bicicleta.



He escrito y publicado innumerables versos.

Casi todos hablan del mar

y también de los bosques, los ángeles y las llanuras.

He cantado las guerras justificadas,

la paz y las revoluciones.



Ahora soy nada más que un desterrado.

Y a miles de kilómetros de mi hermoso país,

con una pipa curva entre los labios,

un cuadernillo de hojas blancas y un lápiz

corro en mi bicicleta por los bosques urbanos,

por los caminos ruidosos y calles asfaltadas

y me detengo siempre junto a un río

a ver cómo se acuesta la tarde y con la noche

se le pierden al agua las primeras estrellas.



2



Es morada mi bicicleta

y alegre y plateada como cualquier otra.

Mas cuando gira el sol en sus ruedas veloces,

de cada uno de sus radios llueven chispas

y entonces es como un antílope,

como un macho cabrío, largo de llamas blancas,

o un novillo de fuego que embistiera los azules del día.



3



¿Qué nombre le pondría, hoy, en esta mañana,

después que me ha traído,

que me ha dejado sin decírmelo apenas

al pie de estas orillas de bambúes y sauces

y la miro dormida, abrazada de yerbas dulcemente,

sobre un tronco caído?



Carlanco de los bosques.

Estrella voladora de las hadas.

Telaraña encendida de los silfos.

Rosa doble del viento.

Margarita bicorne de los prados.

Cabra feliz de las pendientes.

Eral de las cañadas.

Niña escapada de la aurora.

Luna perdida.

Gabriel arcángel.



La llamaré con ese frágil nombre.

Porque son sus dos alas blancas las que me llevan,

Anunciándome al aire de todos los caminos.



4



Yo sé que tiene alas.

Que por las noches sueña

en alta voz la brisa

de plata de sus ruedas.



Yo sé que tiene alas.

Que canta cuando vuela

dormida, abriendo al sueño

una celeste senda.



Yo sé que tiene alas.

Que volando me lleva

por prados que no acaban

y mares que no empiezan.



Yo sé que tiene alas.

Que el día que ella quiera,

los cielos de la ida

ya nunca tendrán vuelta.



Rafael Alberti.

Doña Peseta - Joaquín Carbonell

Els calbs intel·ligents

Avui, na Pepa, una de les dones que fa neteja a l'institut, va contar una anècdota que em va semblar realment divertida.

Quan na Pepa era una nina, pensava que la calvície estava relacionada amb la intel·ligència, és a dir, que les persones es quedaven calbes perquè pensaven molt. Les persones calbes per tant havien pensat molt i eren molt sàvies. Però les seves pròpies dotes d'observació li varen mostrar que estava en un error amb la seva suposició, quan un familiar conegut per la seva falta de seny es va quedar calb.

Per altra part, aquesta anècdota mostra com en aquells temps es suposaven els homes més intel·ligents que les dones.

dimecres, 9 de juny del 2010

Paraules d'amor

Per a totes les profes de català i en particular per a les que jo he tingut la sort de conèixer i per a les que encara conec, ja que només guanyareu batalles amb paraules d'amor.
Per cert, si us fixeu en el públic, crec que són totes profes de català.